25 PRIMERES VEGADES

CATALÀ 

A la meva feina, hi ha dies molt dolents, bé, no són dolents, la nostra professió és un regal i és preciosa, però hi ha dies que són durs, i a més a més mai depèn res dels mateixos factors, sempre són diferents, allò que avui ha funcionat, demà ja no funciona, allò que avui t'ha fet sortir del pou avui ja no té prou força per arrossegar-te ben amunt...i així dia rere dia. 

Però és ple de coses precioses, les difícils també ho són, xq ens generen aprenentatges constants. Però avui vinc a parlar-vos d'aquelles coses boniques que vivim a simple vista, aquelles que quan el sol trenca l'alba ja saps que aquell serà un dia brillant!

I és que quan amb 25 anys, comences a viure, i gaudir de moltes primeres vegades com per exemple celebrar per primera vegada un aniversari, sóc molt afortunada de poder estar viva en aquell moment, sabeu?

Això vam viure fa uns dies al centre. Cal dir que feia dies que vivim moltes primeres vegades d'aquesta persona i cada dia és una mica més emocionant, però això em va fer una fiblada a la pell, xq era un fet molt molt quotidià, que generalment en la nostra cultura totes hem celebrat més o menys.

Però és que a part de celebrar l'aniversari, els seus companys i companyes li van preparar una festa sorpresa, amb esmorzar i regals inclosos. Si, si, jo llagrimeta màxima tota l'estona!

I és que no sabeu com d'afortunada sóc de viure tantes primeres vegades amb aquesta persona, bones i no tan bones, decepcions, alegries, tristeses, frustracions.... En resum...VIDA!

No som conscients de la sort que tenim que algú, posi un dia a l'any una espelma en el lloc més inhòspit i ens la faci bufar, o que els nostres amics i familiars ens truquin o ens enviïn un whatsapp per a felicitar-nos, per desitjar-nos el millor, xq tot això implica que algú ha pensat en nosaltres.

Ella, li direm S, amb menys de 6 mesos, ha somrigut després de molt de temps, s'ha disfressat per primera vegada, fa esport 3 dies a la setmana, té un grup d'amigues, s'ha enamorat, hi ha bufat unes espelmes per primera vegada, és absolutament feliç, xq amb 25 ha començat a viure d'una manera diferent.

Quan parlem de generar apoderament i autonomia amb les persones joves, concretament em refereixo això. Que siguin lliures, que tinguin les mateixes oportunitats, que les puguin gaudir i que el criteri més important per sempre més sigui el seu!

Això és ser educadora social, per a totes les que pregunteu moltes vegades, això és, acompanyar, en tots els processos vitals de la seva vida, ser-hi, cadascú amb el seu espai, ser. Ajudar a brillar, a desencallar...ha viure!

Jo aquestes joves sempre els i deure el que sóc!

Els i dec la batalla immensa a tots els que han decidit que no totes tenim les mateixes oportunitats de vida! De cara sempre em trobareu per a batallar fins al final!

Gràcies eternes per viure tant al meu costat! 

CASTELLÀ

En mi trabajo, hay días muy malos, bueno, no son malos, nuestra profesión es un regalo y es preciosa, pero hay días que son duros, y además nunca depende nada de los mismos factores, siempre son diferentes, eso que hoy ha funcionado, mañana ya no funciona, eso que hoy te ha hecho salir del pozo hoy ya no tiene bastante fuerza para arrastrarte bien arriba...y así día tras día.

Pero está lleno de cosas preciosas, las difíciles también lo son, xq nos generan aprendizajes constantes. Pero hoy vengo a hablaros de aquellas cosas bonitas que vivimos a simple vista, aquellas que cuando el sol rompe el amanecer ya sabes que aquel será un día brillante!

Y es que cuando con 25 años, empiezas a vivir, y disfrutar de muchas primeras veces como por ejemplo celebrar por primera vez un cumpleaños, soy muy afortunada de poder estar viva en aquel momento, sabéis?

Esto vivimos hace unos días en el centro. Hay que decir que hacía días que vivíamos muchas primeras veces de esta persona y cada día es algo más emocionante, pero esto me hizo una tocar fondo, xq era un hecho muy cotidiano, que generalmente en nuestra cultura todas hemos celebrado más o menos.

Pero es que aparte de celebrar el cumpleaños, sus compañeros y compañeras le prepararon una fiesta sorpresa, con almorzar y regalos incluidos. Si, si, yo lagrimita máxima todo el rato!

Y es que no sabéis como de afortunada soy de vivir tantas primeras veces con esta persona, buenas y no tan buenas, decepciones, alegrías, tristezas, frustraciones.... En resumen...VIDA!

No somos conscientes de la suerte que tenemos que alguien, ponga un día al año una vela en el lugar más inhóspito y nos la haga soplar, o que nuestros amigos y familiares nos llamen o nos envíen un whatsapp para felicitarnos, para desearnos lo mejor, xq todo esto implica que alguien ha pensado en nosotros.

Ella, le diremos S, con menos de 6 meses, ha sonreído después de mucho de tiempo, se ha disfrazado por primera vez, hace deporte 3 días a la semana, tiene un grupo de amigas, se ha enamorado, ha soplado unas velas por primera vez, es absolutamente feliz, xq con 25 ha empezado a vivir de una manera diferente.

Cuando hablamos de generar apoderamiento y autonomía con las personas jóvenes, concretamente me refiero a esto. Que sean libres, que tengan las mismas oportunidades, que las puedan disfrutar y que el criterio más importante por siempre jamás más sea el suyo!

Esto es ser educadora social, para todas las que preguntáis muchas veces, esto es, acompañar, en todos los procesos vitales de su vida, ser, cada cual con su espacio, ser. Ayudar a brillar, a desencallar...a vivir!

Yo a estas jóvenes siempre les deberé lo que soy!

Y les debo la batalla inmensa a todos los que han decidido que no todas tenemos las mismas oportunidades de vida! De cara siempre me encontraréis para batallar hasta el final!

Gracias eternas por vivir tanto a mi lado!