Segurament us semblarà una ximpleria parlar sobre papiroflèxia, donem per fet que tothom és capaç de fer una simple pajarita o la típica granota amb un tros de paper i que pots fer que salti. La primera vegada que vaig fer papiroflèxia amb joves era treballant en un centre obert, plovia i els joves estaven tal qual li toca a un jove de 16 anys que ha estat 8 hores dins d'un institut i que ha d'estar dues hores més fora de l'institut en un espai socioeducatiu, nerviós, alterat, excitat, esverat. En un moment de crisi absoluta (si, també ens atabalem) vaig pensar que potser funcionaria el fet de fer papiroflèxia.
Us puc assegurar que professionalment és un dels moments que més m'han quedat gravats a la retina.
De sobte es va crear un clima de pau mundial, de superació personal en cada doblegada del paper mal feta i de satisfacció en cada pas del vídeo tutorial de YouTube(evidentment) aconseguit. Vam fer 4 o 5 figues fins a l'hora de marxar i la seva valoració va ser molt positiva. La meva també.
A la meva i personal prova pilot aquesta vegada amb infants no va ser ni millor ni pitjor. Totalment diferent. Tenint en compte que ells es troben una altra etapa evolutiva que la paciència està de camí de la seva maduració, i que la seva psicomotricitat i concentració encara s'esta gestant, l'activitat va ser de nou, molt gratificant.
Aquest any a la feina on treballo amb joves amb dificultats especials, m'han obert un nou món dins del de la papiroflèxia, quan en fem m'ajuda molt a veure quines són les seves mancances i habilitats, quins són els aspectes que podem treballar amb ells, si són creatius o no, si accepten els reptes d'una manera positiva....
És per això que aquestes alçades encara hem sorprèn quan em robo amb algun infant o adult que MAI ha fet papiroflèxia!
Jo recomano que pareu un dia la classe, l'activitat del centre on treballeu, un esbarjo en dia de pluja, i seieu amb ells a fer papiroflèxia, us asseguro que aprendreu molt d'ells i ells de vosaltres i a més a més. Somriureu!
